Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
pregunteuli; us dirá de nostra terra.
Te seny y pit; d' avuy entra en ma guarda
y 'l faig vostre company.
SIGERICH, volentli besar la ma.
Senyor...
ATAULF, negántsehi.
No aprengas á humiliát, Sigerich: aixó es de Roma.
Celius deixa de escriure y 's reuneix als caballers.
Que res li manqui, Celius. (Tots m' ensenyan
á alsarme de la pols. Oh ma Placidia,
quant car es ton amor per ma conciencia!)
Se 'n va Ataulf.
ESCENA V
SIGERICH, VAROGAST, VELIA, CELIUS, Cavallers.
VAROGAST.
Ho ha dit lo Rey; d' avuy ets company nostre.
Li donan la ma.
SIGERICH.
Y ab tot lo cor. A Celius. Tu no; jo no haig d' estrènyer la ma vil d' un romá.
VELIA.
Vens de la patria y encara ets pur.
CELIUS. A Sigerich.
La voluntat suprema
