aromoses essències. Y deya a sa mare cada dia al despertarse: —Mameta, he vist als Reys: ¿què'm duran per mi?—
«¿Què li duran los Reys a ma filla?» pensava la mare; y després de llarga estona de reflexionar, sos ulls s'humitejavan, exhalava un suspir, no gosant pensar que'ls Reys no duen rès als fills dels pobres.
Es la vigilia dels Reys, la mare de l'Arciseta, dependenta d'un magatzem de quincalla, ensenya als compradors les joguines més primoroses y ab sa persuassiva y tentadora verba'ls hi fa comprar les més cares y luxoses. Al arribar al vespre, ja no pot més; no la rendeix la fatiga, que la vens lo sentiment. Los armaris se buydan; una derrera l'altra, van
anantsen aquelles nines de cara de cera ab cabells rissats, que mouen los ulls y diuen mamà. Una sola'n queda, la més agraciada y bufona de totes, la que no vol vendre per més que tothom se n'enamora.
