Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¿Y aquexa nina, com es que no la vens? —li pregunta l'amo.
 —Ja es venguda, —contesta ella ab resolució.
 Valia vuyt duros. ¿D'ahont treurà aquexa cantitat?


  *   *   *

 ¡Quín'alegría en aquell piset! La Arciseta obra ab temor los porticons del balcó; s'alsa de puntetes, y veu una gran capsa de moaré ab filets daurats, qu'omple casi tota la llosana. No gosa obriria; temorosay apocada, proba de tombar la lleva; los finestrons cedexen; destapa la capsa, veu aquell tresor, y's tomba a mirar als seus pares ab exa felicitat im- mensa que no's revela ab esclamacions, sinó que plega'ls llavis ab somrís indefinit y entela'ls ulls, que també demana llàgrimes la suprema alegria.


  *   *   *

 En lo mateix punt se sent trucar.
 Han portat dues capsetes negres,