Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/106

que'l marit reb, de part del duenyo de la quincallería.
Eran les arrecades y l'anell de núvia que la mare de l'Arciseta havia anat a empenyar lo dia abans per que sa filla tingués lo present dels Reys.
L'historia fou breument esplicada: ses amigues, les demés fadrines, y l'amo del establiment havían obtingut de la Caxa de préstamos, satisfent lo valor del empenyo, aquelles dues joyes.
Lo marit, qu'es un jove altaner en sa pobresa, que no l'abat la desgracia ni'l rendeix la misèria pròxima a ficarse en aquell camaril de tendreses, de pau y de virtut, abaxa'l cap, se tomba per amagar l'emoció que'l commou, y rendit de felicitat al veure'l goig de sa filleta, beneheix a Deu qu'envia benefactors per que'ls Reys també recordin y visitin als fills dels pobres.