A la Rambla un minyonet se'ns posà al devant oferintnos los discursos d'Emilio Castelar, y d'en Víctor Balaguer, escusant lo tractament de Excelentíssims qu'abdós tenen y anomenantlos ab esta llisura y franquesa que tothom emplea ab los homes notables pel seu talent, per sa fortuna ò per sa posició social.
¡Ja varem estar ben compostos després d'haver comprat per quatre quartos aquelles dues partitures!
¡Guapo! vaig dir jo; aquesta es ventatja com un Nadal que s'ensopega ab tres festas! Castelar y Balaguer posats d'acort... ¡Víva! Si per mediació d'en Vidiella havem pogut sentir de quína manera sospiran los àngels quan tenen dolesa per no veure a Deu y de quína manera tan trista cantan assí en la terra exos sers excepcionals que viuen en perpètua anyoransa de felicitat, ara, entre Balaguer y Castelar nos ve un anticipo de primavera, y cada planta, cada flor nos diràn còm y
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/126
Aquesta pàgina ha estat revisada.
