Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/148

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nèt de butxaca y apedassat de roba. Me va endevinar la planeta. Per aquest motiu, sempre qu'un amich se troba en semblant perill .. —
 La mampara del cancell, tancantse de sobte, li tallà la paraula als llavis, y si no es amatent a ferse enrera, arreplega la ventallada de plè a plè.


  *   *   *

 La cerimònia fou curta y senzilla: dos ciris devant del altar; lo Vicari ab roquet y estola; l'escolà fent llum ab. la palmatoria; 'ls nuvis y'ls testimonis escoltant ab atenció y reculliment. L'anell pel desposori tingué de trèuressel en Pedassets del mocador del coll; no hi havían atinat ni'l nuvi ni la núvia. Lo Vicari, després los hi digué que per la solemnitat del acte tant valia aquella tumbaga de llumenera ab diamant de got de aygua com qualsevol altra de pedres fines. ¡No'ls hi donà poca satisfacció ab aquexa paritat tan comformadora!
 — ¿Estàs, Quica? — va dir lo Diputat. — Lo pare capellà ha parlat