Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ab dos sentits: que si avuy no teniu pistrinchs pera donar aquest senyoriu al dit de la mà, tal vegada més endavant, axís que'l temps vagi per be y les feynes s'arrenquin, ha volgut comprometre al teu home per que emparauli un anell d'or, ab tota forma, que no hi manqui'l seu solitari al mitx...
 — ¿Què dius de solitari?... —— reprengué en Ciril-lo; — el día que'm pugue desdinerar, has d'entendre que salto a l'Argentería y li compro un anell que hi haurà un picotí de diamants ab un espetech de claror capassa de retornar la vista y la claretat als qui n'estiguen necessitosos y gastin ulleres.
 — Està be, m'agrada, per qu'es una bona revenja. Conech que si tinguessis un revés de fortuna sabrías gastar la plata ab lluhiment.
 — Ara, minyons, si sou servits, us convido a sopar.
 — Fúig d'aquí! s'estima la voluntat. ¡Anèu, anèu a dirvos coses bufones!...
 Nada, es lo determini, y quedarem molt agraviats la dòna y jo si'ns feu aquest afront. Encara que