Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
151
LES BODES D'EN CIRIL-LO

siguem pobres, tenim criansa y punt pera quedar comforme. ¿M'has entès l'ideya? La vianda qu'exirà a taula es pagada. Vol dir que soparem ab tot descans, qu'he correspost ab tothom y no dech una malla ni aquí ni en lloch. Sinó, qu'ab aquesta havem dit: ¿còm se remulla axò de les bodes? Y rumiant, rumiant, aquesta salta: ab un sopar a casa nostra. Justa, la basa es teva qu'has tirat del coll. Enllestim: vínga'l duro fóra de la butxaca: carrega'ls fogons, y un per aqui, l'altre per allí desseguida. Apa, moviment; de frente a cercar lo que's necessiti. Aquesta ha comprat dues dotzenes de musclos grossos com castanyoles; cada musclo porta un barco de vianda. Jo he dut un conill... (apàrtat noya que vuy signarho), axis... No'ns cabia a la cassola. Una pantera, vaja; si s'alsa de potes, m'arribava aquí dalt a la butxaca de la blusa, que m'haguera pogut fer l'amistat.
 — Potser era una bèstia esguerrada, sent tan grossa...
 — ¡Ja'n sentirem parlar! Aquesta l'ha fet ab un such que sembla licor; s'hi ha quadrat. Qualsevol senyora