Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/187

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


beu com tots los demés, y, sense sucre, ja no es per poeta que s'erra; es que va a la babalà.
 Al Cafè Nou... y allí no pot donar lo descàrrech de que s'amohina ab la serietat de les discussions, ab l'exàmen dels sistemes novíssims, ab la controvèrsia, etz., etz., per que allí també, esmorzant, li he vist fer unes irregularitats merexedores de la més enèrgica censura. Un dia que desarrollava, tot menjant, la teoría de l'espiral en l'avensament humà, marcant ab gestos expressius lo retrocés y l'embestida immediata que pega'l progrés per guanyar lo enderrerit, signava ab lo cetrill del oli les sinuositats de la espira sobre un platet de confitura de cabell d'àngel, y axis que la teoría va quedar desarrollada, ja no li mancava altre adorno que presentarlo al perruquer per que li partís la clenxa. Allò de tirar inconscientment llimona al gelat ò menjarse les ostres després del rahim, cada punt hi fora, si no tingués algun company que's cuyda per caritat de posarlo al corrent. Y com en lo dit Cafè als que van sempre depressa com ell los hi treuen plats y