Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
209
carta al senyor arcarde

jardí del món, prou ufanes de fer renglera tirada y correcta, ja's migran per donar ses flors blanques y delicades a olorar als ayres y als aucells, ben segures de que ningú s'atrevirà a profanar lo seu candor, encara que posades baxes y a tret arreplegadís, com oferint als passejants l'ilusió d'uns merengues perfumats tentadors a la lleminería.
 En Prim se veurà allí rodejat de flors, y'ls moros a qui humilià li tindràn enveja del paradís qu'haurà lograt sa memoria.
 Lo Museu Martorell enalteix per sempre la fama y la generositat d'aqueix fill ilustre de Barcelona... y, finalment, jo'm quedo sempre encantat devant d'aquell lletrero que'm fa hereu comú de tantes esquisitats, y cada día vaig a pendren possessió com si cada día rebés nova herencia, benehintvos a vos, senyor Arcalde, que poseu franquicia a tanta riquesa, tantes flors y tanta bellugadissa d'aucells; y d'esta alegría, ò la sossegada tristor que sento contemplant les galanures de la naturalesa, us ne sento grat, y'l compartiu ab tan excelsa companyía que be podeu estar