Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/224

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

cara que's tracti d'obres arriscades ò temeraries. Y'l día en que's reformi la ciutat vella, que segons lo madrileny opina, ha d'esser obra costosa, no tingui'l temor de que cayguem en l'arlequinada, — com ell assegura que som capassos, — de daurarla tot daltabaix. No tingui quimera de tal excés: aquí no s'estilan certes grandeses que tot es inflor y or berberí. Los americans, enjoyats ab tumbagues y soguilles llampantes, no s'estilan a Catalunya, y fan riure si acàs ne desembarca algun de passada per altres provincies. Aquí hi hà certa discreció y bon gust qu'atemorisa de semblar massa petimetres y's desprecían aquesta laya de farciments y gallerets.
 —Y be, es lo que jo dich sempre: son gent de broma: y a tot'hora hi estan posats. ¿Y's deu pensar que deu ser poch fatigós sortir ab una gracia a cada punt y fer que la conversa ò'ls escrits surtin ben humorats? Lo qu'es jo, en quan sento parlar a aquests diputats, me faig lo compte de que porto cedassos a l'orella, per lo que podría sobrevenir, y no m'erro may; la meytat de