Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/225

lo que predican no'm traspúa, vaja. ja està dit.
 —Jo, — digué'l senyor Ricaño, qu'es un subgecte molt sentenciós y de gran aparato y imfladura en lo seu dir, — estich ab l'opinió de vostè. Se va enlluhernar aqueix digníssim madrileny, com ell mateix ho confessa, ab la Guardia municipal montada; ab lo seu uniforme de tan boato; ab aquells gallerets de cordons trenats, aquell cibellàm brunyit, de plata macissa que'l sol hi rellisca destriantse en espurnes; ab aquella placa del casco ab l'escut comtal lluhent, que sembla qu'hi naxi claror; ab aquelles cimeres esplèndides de plomes blanques, curvades de tanta finor y delicadesa; y ab els cavalls, pernejadors garbosos, d'altiu plantar, ample pitral y cap menut, ensoperbits y pagats de portar tan noblement la magestat de sa hermosor y a aquells cavallers tan ricament engalanats escullits d'entre'ls més bons mossos que fan rotllo y tenen fama per sa varonil gallardesa y dels de més imperi y serietat en la mirada; guerrers de bon sangro y casats, per que no furtin cors enci-