Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
243
l'ayn nou a barcelona

axecats per parlar a Deu; y palaus, jardins, y passeigs, y'ls seus carrers ab venes de ferro. Allí, al un costat, he vist penjades ab fortes cadenes unes masses negres y rodones, inmensos dipòsits ahont se guarda la llum en estracte; més ensà, un círcol molt gran, pobre d'aspecte, trepat d'obertures y sense coberta: lo monument famós de la sal d'Espanya, ahont, vestits de curros, han lograt crit y reputació los destres de la terra... varios àlies qu'assí no importa l'anomenar.
 Y mentres me distrech ab estes contemplacions, un preludi de vagorosa claror s'inicía per Orient; la llum creix lenta y sossegada, amparant lo círcol del horisont; un concert de colors tenyeix lo cel y's reflecta dins la mar; després los núvols s'esmaltan d'or, y per fi, ran de l'aygua apareix lo sol, exclata sa magnificencia, y enlluherna'l món ab una inundació de resplandors.
 La ciutat se desperta y llensa per tot arreu negres locomotores que renillan esbufegant glopades de fum; los tramvíes corren, y van y tornan adalerats; rodan los cotxes, lo mohi-