Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/241

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
242
emili vilanova

malparlan los que li diuen lo morro.
 Desd'allí m'he girat per veure a Barcelona. ¡Oh,'l bell panorama!
 No sé si es imaginació tendra de un noyet que no té experiencia, y si estaré corrent ab la majoría en lo meu modo de sentir: però'l port me ha semblat gran y hermós, y que l'aygua, a pesar de la magnitut de ses emveges, hi té un galan assiento per entrarhi a descansar. Y la munió de barcos, ab aquell intrincament de pals, d'antenes, de cordes y llivants, m'ha parescut un exèrcit de llansers, cavalgunt en dufins, ballenes y altres pexos de categoría, que estan alerta, tivantes les brides, ferms los extreps, y alsades les llanses, donant la guardia d'honor a la reyna del Mediterrà.
 Al lluny, coberta ab sutil veladura texida de fosca y celestia, reposava l'hermosa soberana. La mar li enviava apilotades ones qu'ab suau remoreig se desfeyan en desmays d'escuma rendides y humilioses davant de sa gentilesa. Y en una confusió de línees y planos que la celistia blanquejava ab sa claror dormida,'s veyan sos campanars,