Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
254
emili vilanova

 Acte contínuu entravam al Cafè, refrescavam, y ab una dotzeneta de cigarros dels triats quedava en paus ab aquest y altres feligresos.
 —Ara deuràs fer un pensamentó,—me deya un de tants, que'l portava a esmorzar a ca'n Joseph del Univers;—per que míra, noy gran, que cinch mil duros son molts diners y costan de ferlos girar. ¿T'empendràs algun negoci, ò potser barrejarèu ab ton amo, a la fàbrica? Míra, Felip, que si no t'espavilas, no te'n faltaràn de costats per ferte caure. Míra que corren uns elets que te'ls faràn saltar bitllo, bitllo;'t donaràn paperots, y'l día que vulguis cobrar t'atrassaràn a ca'n taps, que tots hi tenen la caxa. ¿Sents lo que't dich?—
 M'aturava un pel carrer:
 —¿Y ahont vas ab espardenyes, miserable? que tens por que no te'n emmanllevi algun? Si'n tens més, guàrdals; per que't veus una fortuna en un recó de calaxera, ja no vols conèxer als pobres y gastas orgull; ¿que't pensas que no'ls acabaràs may?... ¡Deu mil duros! Si es una patarata! qualsevol ximple'n té més.
 —Vaja, càlla, no dígas disbarats;