Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/254

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
255
¡la grossa!

¿també ets dels que beuen a galet, tu? Vas mal imformat; t'han donat diners de massa, son mil sinchcents duros los qu'he tret.
 —¡Què dius ara! Dígas qu'ets pobre com abans, ab grau de propietari? Ja no't respecto tant; has fet be de no esclavisarte'ls peus; com que no podràs estarte de treballar! Però, me'n alegro; sempre es una pobresa per estar a veure venir. Veus? jo hi tenía quatre duros; ni la desena va sortir, malviatge'l món dolent! no hi hà rès tan bestia com los números. Hi havía cinch xifres, la cosa més bonica y més ben combinada, que m'hi vaig engrescar al primer cop d'ull; un encegament, noy, y de golpa hi aboco tots quatre duros. La dòna, al primer Deu te guart, devant de la quitxalla, casi be'm va perdre'l respecte: no sé lo que'm va dir, ni ella tampoch, per que's va desbocar; vaja, unes expressions d'aquelles que prenetran. «Munda, tén compte ab lo pexet de la boca, respécta lordenansa, que aquí no hi hà altre amo ni governa ningú més qu'aquestes calses de vellut. ¡Ojalà... y cuydado con el salvo