Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


d'aquella multitut infantil entregada a la expansió de la més viva alegría.


* * *

 Després, reculliment, devoció y luxo; manifestacions de la moda que a les senyores els imposa un trajo per cada alegría, y gales y joyes per tota tristesa, sens contar una infinitat de capritxos que'ls hi presta per cambiar d'elegancia en altres actes, ja sían senzills ò seremoniosos.
 Los carrers y plasses, concorreguts per una generació que's dirigia a visitar los monuments. Dames bellíssimes, gallardament compostes, que, a pesar de la solemnitat del dia, no dexavan tenir sossego als ulls que, en lloch de restar baxos y sumisos guaytant a terra, s'alsavan curiosos per contemplarles; y es que'l sentiment de la bellesa costa de reprimir, sobre tot quan lo sexo contrari —¿contrari? me'n retracto: lo sexo tirà;—'s presenta engalanat ab encisos qu'aumentan sa hermosura fent pecar als més justos, que potser se refían massa, per quedar