Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/41

tració, son los amos. Es una cosa sagrada que's respecta per tot arreu. ¿Que no s'estilan los carruatges a la seva terra?  — Mejores que estos.
 — Per axò, qu'ho havía sentit a dir, sinó que'ls tenen desats per mor de les carreteres. (Aquestos feligresos que no parlan com nosaltres, semblan del Riu de la Plata: tot ho tenen millor y tot va a dojo.)
 — Ea, que no me muevo. Yo no me quedo en tierra.
 — Y per què s'hi ha de quedar? Ni usted ni ningú. Ja veurà, fàssi'l favor, bàxi, crègui a n'en Perico, que li vol be. Lo vaig a colocar arriba del imperial, que verà usted el país mitj'hora abans que'ls demés. Jo també n'he sigut de tropa y sé lo qu'es la consigna y'ls perjudicis que porta; ¡no n'he presenciat pochs de consells de guerra! jy la gent qu'he vist anar al Fijo! No s'hi quedarà en tierra, de destacament; primer no sortirà'l cotxe, ni's bellugarà cap cascabell, que vostè no estiga acomodat. Púgi, si es servit. No la palpi l'escala, ja es de confiansa.
 — Corriente, porque si nó, se ar-