Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/42

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


maba aquí el zipizape de la época. ¿Y van las personas decentes, ahí arriba?
 — ¿Què diu? (Aqueix també deu tenir un tio canónigo y serveix al Rey per distreures.) Fins generals hi han pujat. ¡No veu que's va arran d'arbres, qu'hi passa una fresqueta que no ha tocat la cara de ningú! Per axò'n diuen l'imperial, per que no hi hà rès més amunt: s'acaba lo edifici.
 — A mi no me venga V. con zirigañas; esto es una perrera. Oiga V., compadre, estaremos seguros? A ver si se me cae un baul encima y me habilita pa la enfermería.
 — (¡Quín pistolo més valent, tot li fa por!) Sènyis, home, sènyis, si té repugnancia. No tingui por dels baguls; van trincados com facinerosos. Lo perill li vindrà d'un altre costat; d'aqueix floreyo de minyones, qu'es la canela de les Espanyes.
 Si en arribant a posada no demana la llicencia ab la macita, ja pot embestir de frente l'enemich, que no li faràn rès les bales. ¡Apa, pubilles, no xisclèu tant, prou n'hi hà! ¡Quín guino! Feu un bossinet de lloch a