nyes, ja li dich que no sé de que'm parla. ¡Oh, y'ls baguls, que son com la tropa, tots son iguals! Potser n'hi hà vinticinch a dalt de la vaca, ab llistonets de fusta y'l trage negre de cerimònia.
— Míri, escólti, si es servit: hi hà una erre y una be, fetes ab clauets daurats.
— Deu volguer dir: no t'hi encaparris. Sí, senyora, ja'l trobarèm, si hi es; ja'l tinch present. Son dues xifres que van soles: no'n passi ansia, mestressa: arribarà a posada al mateix temps que vostè.
— ¡Quín home! Que's pensa que no l'he sentit? Veyàm, algú pagarà, si's pert.
— Ansia, Primoroso! apa, que hi hà una costa que vé de pujada. Quina saragata qu'arma'l cabo! ¿Què tal, Don Cascante, va ben acomodat aquí a la golfa?
— Mejor que en la gloria.
— Permèti Deu que'l bagul no surti, que vostè'l pagarà.
— Es que no n'hi hà de femenines tan curres a les Andalusíes.
— Sí, las hay, però estan lejos.
— Y'n corren moltes de xates; les
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat revisada.
