catalanes tenen lo nas més proporcionat, com un timonet de barco. Al demés, senyora, no barbotegi, y no me'l fassi deturar un'altra vegada el tiro, que's fa malbé de la melsa.
— Es dir, qu'un hom no pot reclamar lo qu'es seu?
— No's despacienti; baguls ray! no n'hi mancaràn: cada viatge'n sobran!
— Si no es lo meu, vostè'l pagarà; a tot rigor.
— No'm fassi cremar, senyora, que tinch les espressions compromeses y no puch caragolarne d'aquelles que pican. Porto dos Reverents, y ojo, Peret, qu'aquí dins hi hà la censura. No tinguin por, senyors pares capellans: en Peret es de broma, y encara que l'ofici té mala anomenada, no'n dirà cap d'espressió lletja pera fer creure als animals..... ¡Coronado, ollà! A lo dicho y no dormim, que vaig ab les mans lligades y'ns tenim d'entendre ab paraules cobertes. ¡Què diu, que's mareja aquesta senyora del bagul? ¡Ansia, Noble, Pinturero, au, au!—
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat revisada.
