Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
60
EMILI VILANOVA

 Al compàs del fandango, exiren a la llum del sol definicions superiors de pantorrilla, de tan esquisida escultura, qu'eran gustosa lleminería pels ulls, y gran enfit.
 Allí no hi havia altre hèroe qu'en Perladillo, y entre copes begudes y limetas trencades, li anavan millorant la categoria, qu'a cada ronda consumida prosperava de grau, que si hi entrava de sargento n'havia d'exir brigadiel.
 Les berenades de gazpacho que li donavan, valían més de tres rals, y tothom li havia d'oferir la seva convidada a tot gasto, encara que s'haguessen d'empenyar la màrfega ò la vajilla dels cacharros d'anar a la font y passar després una temporada de mortificació bevent ab lo palmell de la mà y dormint en crú sobre l'empostissat del llit.
 Ab les alegries y gaudiments deia festa, les ganes de treballar no venían, y ningú les anyorava ni'n passavan ànsia, ni les cridavan per que tornessen; de modo, que Ronda la bella,'l topaci andalús, semblava Xauxa ò un Madrid en miniatura.
 Mes, en Perlado's va cansar de tan-