Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
62
EMILI VILANOVA

que tots. Sentí ponderanses de sa hermosura y un ditxo enriquidor de les seves ventatges que l'acabà de tentar. Agafà'ls trastets, cordà les polaynes, y ab lo bastó a l'espatlla, 'l farseil al cim, travessà rius, baxà rambles, seguí carreteres, glosant la sentencia de
 Barcelona es bona
 si la bossa sona, etz.
 Se'n vingué dretament a nostra terra, y ab la cinta de color de flamarada creuada al pit, lo canó de llauna en banda, la gorreta de gayrell, un punt més enllà de la clenxa, entrà a la ciutat pel Portal de Sant Antoni, sense sonarli la bossa, brandant lo còs y la borla de la gorra de quartel ab donayre, mirant als curiosos ab altiva satisfacció, com si'ls anunciés que's millorava la capital de Catalunya ab la presencia del sargento primer dels exèrcits espanyols, lo guapo Don Marcos Perlado Cifuentes.