Mes jo, que conech tantes criatures, vaig anar a trobar un meu amiguet de set ò vuyt anys que sempre li rebrego les galtes, y li vaig dir: «Nitos, tens d'escriure una carta als Reys per que't duguin joguines.» La criatura no sapigué què respondrem. Li vaig donar llapis y paper, prometentli que jo'm cuydaría d'enviar la carta. Hèusla aquí; jo no hi he fet més qu'adressar les lletres y clarejarla una mica per que'ls lectors la entenguin; que'ls Reys ab una ullada'n tindràn prou per endevinar lo sentit y escoltar al pobre Nitos.
«Que m'envíin lo Manuscrito, que l'he perdut venint d'estudi y a casa'm pegaran. Voldria ser com en Pepet que ningú'l renya ni'l castigan may. No més me renyan a mi, y quan me fan anar al llit sense sopar, tinch gana y ploro y tinch por. Voldria que'ls Reys me curessin los panallons; al vespre'm pican tant que no puch fer les cuentas y'l mestre també'm castiga. Es molt rabiós
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/95
Aquesta pàgina ha estat revisada.
96
EMILI VILANOVA
* * *
