don Maties; sempre'm pega y'm dona més operacions qu'als altres.
Jo soch amich de tots per que riem molt , y'l mestre no més s'enfada ab mi.
Tinch por al llit tot sol, y si ploro'm renyan més y s'enduen lo llum. Al Josepet, per qu'es xich, no'l renyan gens y'l dexan jugar fins que tancan la botiga; jo sempre soch lo més dolent y tinch la culpa. Voldría
ser petit com lo meu germà y ho
demano als Reys...
Ja'n tinch de joguines y me'n donan los noys d'estudi per que'ls hi repassi les cuentas. Tinch cartrons y boles de vidre grosses y sempre'n guanyo. Voldria poguer jugar forsa, que don Maties no'm castigués, y a casa no'm peguessin.
Quan vaig estar malalt m'estimavan més: la mare plorava y'l pare me tocava la cara; ara'm tornan a pegar més! y quan estich fosch al quarto, 'ls panallons couen y m'esgarrapo. Vuy que'ls Reys me fassan estar malalt.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
97
CARTES ALS RETS
Nitus.»
