Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
(Alt.) ¡Oh! Ab això jo no m' hi fico.
Viuda.

Allavoras no m' explico
per qué m escriu.

Criat.

 Ja veurá:
tota aquesta lletanía
á n' á mí no 'm va ni 'm vè;
vosté enteris del papè
y Santa bona María.

Viuda.

Pero aquest senyor ¿quí es?
Necessito explicacions.

Criat.

(Apart.) Trayémli las ilusions
y aixís no hi pensará mès.
(Alt.) Senyora... no sè que dí...
es l' amo... y no m' está bè
que jo... vaja, li dirè...
pero ¡ey!...

Viuda.  ¿Que som nens aquí?
Criat.

Donchs bueno: es un animal,
borni, ordinari, garrell
y ¡d' anys! demani; es mès vell
que no pas la Catedral.

Criada.

¡Ay ay! ¡Si llavors m' ha dit
qu' era bastant jove encara!

Criat.

¡Y qué! De llavors ab ara
¿qué no 's pot havé envellit?

Viuda.

En fí, veyám si sabrem
qué vol aquest bon senyò. (Llegeix.)

Criat.

Just; y acabém la funciò,
del demès ja 'n parlarém.
(Apart.) Crech qu' entre ella y la criada
passarè algun mal de cap...

Viuda.

Bé! ¡Bona l' hem feta! ¿Sab
que 'm deixa tota parada?
(Llegint.) «Apreciable vehina:
»li tinch de fer sapigué,
»que aquest gatot de vosté
«tota la nit m' amohina.
»Trobo molt inconvenient
»que en una casa com cal
»hi haji d' havé un animal
»que miola continuament.
»Y cregui que si m' exclamo
»es perque 'm dona molestia: