Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/13

(Alt.) ¡Oh! Ab això jo no m' hi fico.

Viuda.

Allavoras no m' explico per qué m escriu.

Criat.

Ja veurá: tota aquesta lletanía á n' á mí no 'm va ni 'm vè; vosté enteris del papè y Santa bona María.

Viuda.

Pero aquest senyor ¿quí es? Necessito explicacions.

Criat.

(Apart.) Trayémli las ilusions y aixís no hi pensará mès. (Alt.) Senyora... no sè que dí... es l' amo... y no m' está bè que jo... vaja, li dirè... pero ¡ey!...

Viuda.

¿Que som nens aquí?

Criat.

Donchs bueno: es un animal, borni, ordinari, garrell y ¡d' anys! demani; es mès vell que no pas la Catedral.

Criada.

¡Ay ay! ¡Si llavors m' ha dit qu' era bastant jove encara!

Criat.

¡Y qué! De llavors ab ara ¿qué no 's pot havé envellit?

Viuda.

En fí, veyám si sabrem qué vol aquest bon senyò. (Llegeix.)

Criat.

Just; y acabém la funciò, del demès ja 'n parlarém. (Apart.) Crech qu' entre ella y la criada passarè algun mal de cap...

Viuda.

Bé! ¡Bona l' hem feta! ¿Sab que 'm deixa tota parada? (Llegint.) «Apreciable vehina: »li tinch de fer sapigué, »que aquest gatot de vosté «tota la nit m' amohina. »Trobo molt inconvenient »que en una casa com cal »hi haji d' havé un animal »que miola continuament. »Y cregui que si m' exclamo »es perque 'm dona molestia: