Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


»ó bè llensa aquesta bestia
»ó bè vaig á dirho al amo.»

Criada.

¡Vaya uns termes mès groixuts
que gasta aquest bon vehí!

Viuda. ¡Y tal! ¡quín modo de dí!
Criat. ¡Oh! 'L mèu senyó no fa embuts.
Viuda.

Miri, jove; 'l sèu senyò
se deurá havé equivocat.

Criat. ¿Vostés no tenen lo gat?
Viuda.

No es aquesta la qüestiò:
que tením un gat, no ho nego;
pero la meva Manina
¡tè la veuheta tant fina! ¡¡(Ab dolsura.)

Criat. (Imitantla.) ¡Sí, com lo violí d' un cego!...
Viuda.

Lo qu' ell potser voldrá dí
deu ser sobres aquest gos.

Criada.

¡Just! Aquest escandalós
que sempre lladra per 'quí.

Criat. ¡Un gos!
Viuda.

 Sí; ab una veu d' ase
que aixorda pitjor que un tró:
¿no 'l sent devegadas?

Criat.

 ¡Jo!
¡Per supuesto! ¡si es de casa!

Viuda. ¡Ah! ¿es de vostés?
Criat.

 Cabalment:
¡es d' una casta molt bona!
Miri, en veyent una dona (Acció de mossegar.)
¡nyach!... ¡es molt inteligent!

Viuda. ¡Pues m' agrada la frescura!
Criat. Sí, sobre tot al istiu.  (Ab sorna)
Viuda.

¿Es á dir que 'l senyor diu
que no vol gats?

Criat.

 ¡Se 'm figura
que ho encerta!

Viuda.

 ¿Y creu qu' es just
dir que 'l gat es molestós,
y soportá 'ls brams d' un gos?

Criat.

¡Ah! Aixó es qüestiò de gust.
Pèl oido tot son notas:
jo tinch un company que diu
que sempre va al cap del riu
per sentí un xich las granotas.