Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Viuda.

Pues bè; digui al sèu senyò,
que si 'l miolá l' atormenta,
á n' á mí 'l lladrá 'm reventa...

Criada. ¡Y à mi també!
Criat.  (Apart.) ¡Tant de bo!
Viuda.

Y si vol fóra 'l gat mèu,
¿no sab cóm ho logrará?

Criat. ¿De quín modo?
Viuda.

 Ja veurá;
que llensi tambè 'l gos sèu.

Criat.

¡Llensá'l gos! Vaja... somía.
¡Un animalet de punta
y un recort de la difunta...!
Ni á tiros se 'n despendría.

Viuda.

¿Sí? Pues miri, aixó que ha dit
tambè desperta 'l mèu cor;
la Manina es un recort
que 'm va deixá 'l mèu marit.

Criat. ¿Aquesta resposta 'm dona?
Viuda. Aquesta.
Criat.

Pues está bè;
tal com m' ho ha dit li dirè.

Viuda. Estigui bo
Criat.

Estigui bona. (Se 'n va.)
(La Criada va á tancar la porta, tornant desseguida.)




ESCENA VI.



CRIADA y VIUDA.


Criada. ¿iVeu quín desvergonyiment?
Viuda. ¡Sí, ja veurá si m' hi enfado!
Criada.

¡Bo! Déixils estar. ¡Cuydado
que 's fassi ab aquesta gent.

Viuda. ¡Fuig d' aquí! Ja t' ho prometo...
Criada. Es que fòra rebaixarse.
Viuda.

¡Vaya un modo d' insinuarse!
¿Que 'l coneixes á aquest gueto?

Criada.

(Ap.) Fem veure que sí. (Alt.) ¡Ay senyora!
No ha vist may res mès talós: