Vés al contingut

Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

figuris un tipo gros,
¡gros! com una conductora.
(Apart.) Los grossos li fan molt fástich.

Viuda. Ja vigilarè si 'l veig.
Criada. ¡Ca! Si li vindrá mareig...
Viuda. ¿Tant lleig es?
Criada.

¡Uy! Sembla un cástich.
¿Ara sab lo qué faría
si fos de vosté? Me 'n 'nava
á cal amo y li explicava,
y aixís, quan ell hi aniría,
se trobaría ab que ja
l' amo sab tot lo del gos...

Viuda.

¡Es vritat! ¡Será graciòs!
Aixís Jo guanyo per má.

Criada. Au, donchs, que 'l temps aviat passa.
Viuda. M' haig d' arreglá un xich primè.
Criada. No senyora, ja va bè.
Viuda. ¡Just! (Se 'n va fer la dreta.)
Criada. Ja vol presumir massa.




ESCENA VII.



CRIADA, sola.


¡Un senyor viudo! ¡aquí á ran!
Nada, tinch de conseguí
que aquest malehit vehí
toqui 'l dos d' aquí al davant.
Jo no sè si 'l tal subjecte
tè bona ó mala figura;
pero la mèva pintura
á n' ella li ha fet efecte.
¡En quíns embolichs me llenso
guardantli la viudedat!
Es á dir; la llibertat
mèva ¡aixó es lo que defenso!