Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Son tants los que la pretenen
y me l' omplan de floretas,
y bestiesas y cartetas...!
Hasta aquí mateix ne venen.
¡Com qu' está ben conservada
y tè d' aquets... y avuy día
corra tanta picardía... (Trucan.)
¡Bo! Ja hi som altra vegada. (Va á obrir.)




ESCENA X.



CRIADA y VIUDO.


Viudo. Dèu la guart.
Criada.

 Molt senyor mèu:
vosté dirá, si es servit.

Viudo. ¿La senyora?
Criada.  Ara ha sortit.
Viudo. ¿Ha sortit? Si que 'm sab greu.
Criada. ¿Que volía alguna cosa?
Viudo.

(Apart.) Veyám si la faig cantar.
(Alt.) Primer de tot descansar,
¡ey! si vosté no s' hi oposa.

Criada. No senyor, no.
Viudo.

 Pues seurè,
ja que no hi tè cap reparo.

Criada.

Com vulgui. (Apart.) ¡Vaya un descaro!
¡Y fa cara de solté!...

Viudo.

Escolti. (Apart.) Busquém un punt
per anarla escorcollant.

Criada. Digui.
Viudo.

 Soch representant....
d' una fábrica... de punt,
y com qu' un lo que desitja
es mirar si 's pot fer res,
vinch á veure si á vostés
los fa falta alguna mitja.

Criada.

¿Si 'ns fa falta? No senyor,
aquí no n' hem perdut cap.

Viudo.

¡Oh! Vosté no m' entén. ¿Sab?
Jo soch com un corredor.