Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Criada.

¡Ah! ¿sí? (Apart). Tot aixó es mentida.
(Alt.) Ja veurá, pues, enllestím:
de mitjas aquí 'n tením
casi per toda la vida.

Viudo.

Potser la sèva mestressa,
si veya una mostra nova...
escolti ¿qu' es vella ó jove?

Criada. ¡Ay, ay, ¿y qué li interessa?
Viudo.

Devegadas... un entén
lo gust, sapiguent l' edat.

Criada.

(Apart.) ¡Bon nap n' havém arrencat!
¡Lo que deya! Un pretendent.
¡Aygua freda desseguida!
(Alt.) ¡Ay, fill, fará mala basa!
La gueta d' aquesta casa
no tè gust ja; es molt pansida.

Viudo. ¡Ah! ¿es vella?
Criada.

 Una atrocitat.
¿Quánts anys tè vosté?

Viudo.  Quaranta.
Criada. Donchs ella 'l doble.
Viudo.

 ¿Vuytanta?
(Apart). ¡Dimontri! ¿será vritat?
(Alt). Ja es una edat respetable.

Criada. Sí; y un xiquet molestosa.
Viudo. ¡Déu ser bona... carinyosa...!
Criada. ¡Dèu l' en guart! Pitjor qu' un diable.
Viudo.

¡Oh! Hi ha senyora d' edat
que, ab tot y 'ls anys, es simpática.

Criada.

Donchs ella es terca, llunática...
no mès estima que al gat.

Viudo. ¡Me la pinta molt extranya!
Criada. No hi ha mès; es tal com sent.
Viudo.

(Apart). Veig que aquest cop, realment,
aquell ximple no m' enganya.

Criada.

(Apart). Me sembla que ab aquest tiro
ja basta.

Viudo.

 Donchs sent així,
es inútil insistí.

Criada. En efecte.
Viudo.

 En fi; 'm retiro.
(Apart). Mès tart, quan ella hi será,
torno. (Alt). Dispensi.