Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Criada.

 De ré:
qui ha de dispensá es vosté.

Viudo.

Estiga boneta. (Se 'n va, acompanyat de la
criada.)




ESCENA XI.



CRIADA, sola.


Criada.

(Entrant, tota contenta.) ¡Ah, ah!
¡Gracias á Dèu! ¡Vaya un manso!
Aquest sab un xich lo vent,
y per xò segurament
venía ab aquest romanso.
¡Homes! No 'n fan pochs de bots
al darrera dels dinès!
¡Vaya, qué si jo manès
demá 'ls fusellava á tots! (Trucan.)
¡Ditxós trucar! (Va á obrir.)




ESCENA XII.



CRIADA y CRIAT.


Criat. (Ab entussiasme). ¡L' hem guanyada!
Criada. ¡Y ara!
Criat.

 Es la dòna mès mona
que s' ha vist á Barcelona.
¡Li vull doná una abrassada!

Criada.

¡Pero que s' ha tornat boig!
¡Fugi d' aquí!

Criat.

 Li adverteixo
que abrassantla m' excedeixo;
las dònas may m' han fet goig;
però á vosté... li daría
¡que sè jo! deu carretons...
de cabassos de petons:
crech que me la menjaría.

Criada. Mil gracias per tant afecte.