Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

al parlar del sèu senyò,
qu' era... així... enamoradís...

Criat.

¡Uy! ¡que si ho es! ¡vatualisto!
S' encèn... ¡flist!... igual que un misto.

Criada. No anem pas bè, donchs, aixís.
Criat. ¿Per qué?
Criada.

 Perque justament,
ella ¿sab? si fa no fa
no costa gens d' inflamá.

Criat. ¡Ay! ¿dos mistos? ¡Malament!
Criada.

¡Quína desgracia vení
á está en 'quest pis!

Criat.  ¡Es vritat!
Criada. ¿Y qui diable l' ha llogat?
Criat. ¡Jo mateix, burro de mí!
Criada.

¡Ah! Donchs... ¿sab lo que pot fè?
Dir que ara 'l pis no li agrada.

Criat.

¡Quina idea! Ben pensada:
ara hi vaig y li dirè.

Criada.

Y jo, per la mèva part
tambè ho dirè á n' ella, ¿entén?
Si 'l sèu senyor no hi consent...

Criat. ¿Se 'n 'nirán vostés? ¡La mar!
Criada.

Apa, donchs, que la mestressa
está á punt d' arribá, y pot
sorpéndrens.

Criat.

(Anantsen.) ¡Quan tindrè vot
la farè diputadessa!




ESCENA XIII.



CRIADA y luego VIUDA.


Criada.

¡Bravo! Aixó ja marxa en popa;
crech que tot está arreglat..!
¡Un viudo jove al costat!
Hauría estat foch y estopa.
¡Cá! Així evitém un disgust
y no tindrém de patí. (Escoltant.)
¡Calla! Sí, sí... ja es aquí;
caramba, qu' hem tallat just.