Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

(Va á obrir, tornant ab la Viuda.)
¿Qué tal? ¿com ha anat aixó?
¿qué diu l' amo?

Viuda.

 Li he explicat
tot lo cas, y ha confessat
que jo tinch molta rahò.

Criada.

Aixó ja era de preveure;
pero ¿en qué han quedat tots dos?

Viuda. Diu que fará treure 'l gos.
Criada. ¡Ca! 'L vehí tè de fer treure.
Viuda.

¡Y ara! ¡cóm nos enfilém!
¿quín mal nos fa aquest vehí?

Criada.

¿Quín? Que si ell se queda aquí
nosaltres nos mudareé.

Viuda. ¿Y per qué 'ns hem de mudar
Criada.

(Apart.) Tè rahò... ¿qué li dirè?
(Alt.) ¡Ah! ¿sab que 'l vehí tambè
tè la costum de lladrar?

Viuda. ¡Ay ay!
Criada.

 ¡Lo mateix que 'l gos!
Miri, ara ho he sapigut:
lo sèu criat ha vingut
y m' ho ha dit.

Viuda.  ¡Es horrorós!
Criada.

Res, diu qu' es una manía,
como una especie de vici...

Viuda.

¡Això sería un suplici;
tots dos lladrant tot lo día!

Criada.

Ja veu, pues, que lo millor
es que nosaltres se 'n 'ném.

Viuda.

¡Es clá! Ja ho enrahonarém
quan vindrá 'l procurador.

Criada. ¡Lo procurador! ¿quí es? (Ab desconfiansa.)
Viuda.

¡Qué sè jo! Un encarregat
que ara l' amo s' ha buscat
per cuydarse dels lloguès.

Criada. Escolti, ¿no es pas soltè?
Viuda. ¿Quí? ¿l' amo?
Criada.

 No; aquest senyor
que vindrá, 'l procurador...

Viuda.

¡Fuig, dona, fuig! ¡Jo qué sè!
Sempre 'm vens á entabanar
ab aquesta tontería.