Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Criada. ¡Es que 'ls homes d' avuy día...!
Viuda.

 Vès, vès; cúydat del dinar.
 (Se 'n va la Criada.)




ESCENA XIV.



VIUDA, sola.


¡Pobra mossa! M' idolatra,
es casi bè una passiò:
nó, lo qu' es per 'quest cantò,
dupto que 'n trobès un' atra.
Y que fins tè algun talent
¡y m' estima tant, pobreta...!
¿No han trucat aquí? ¡Pepeta!
Tant se val; veig que no 'm sent.
 (Va á obrir)




ESCENA XIV.



VIUDA y VIUDO.


Viudo. Dèu me la guart.
Viuda.

 Servidora
de vosté. (Apart.) 'L procurador:
¡es ben guapo aquest senyor!

Viudo. (Apart.) ¿Quí será aquesta senyora?
Viuda. Si 'm fa l' obsequi. (Indicantli una cadira.)
Viudo.

 (Apart.) ¡Molt bè!
¡qu' es bonica! M' interessa...
(Alt.) Haig de parlá ab la mestressa
d' aquest pis.

Viuda.  Aquí la tè.
Viudo. ¿Vosté es la filla?
Viuda.  ¿De quí?
Viudo.

¡Caramba! La edad ho proba:
vosté deurá ser la jove...

Viuda. No n' hi ha cap de jove aquí.
Viudo. (Apart.) ¡M' haurè errat d' habitació!