Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No, no; si es la de llavoras...
(Alt.) ¿Qué potser son dos senyoras?

Viuda. Hasta cert punt, si senyò.
Viudo. (Apart.) ¡Hasta cert punt!
Viuda.

 Ja veurá,
expliquis clá, ¿qui demana?

Viudo.

Aquella senyora anciana,
la que déu ser la mamá.

Viuda. ¿La mama de quí vol dir?
Viudo. ¡Pues! La mama de vosté...
Viuda. ¡Vaya un acudit!
Viudo.  ¿Per qué?
Viuda. Fa... nou anys que va morir.
Viudo.

¡Cóm! ¡Si m' han assegurat
no fa cinch minuts encara
que vivía aquí!

Viuda.

 Sí; ara, ara;
l' amo l' ha mal informat.

Viudo.

(Apart.) ¡¿L' amo? Vaja, ja es graciòs:
aixó deu sè una manía.
(Alt.) En fi, senyora, venía
per arreglá aixó del gos.

Viuda.

Ja m' ho he pensat. Ja veurá,
si es que á vosté aixó no 'l cansa,
li explicarè un xich lo lance.

Viudo.

(Apart.) ¡Qué diable 'm deurá explicá!
(Alt.) La escolto.

Viuda.

 Segurament
l' amo ja l' haurá enterat
de que tot aquest veynat
es molt quiet...

Viudo.  ¡Vaji dihent!
Viuda.

En cinch anys que visch aquí
¡de vehins, n' hi conegut!...
Y may havíam tingut
¿sab? alló que 's diu... ¡ni així!
Pero aquella pau s' ha fos
desde aquest dilluns passat,
que va vení aquí al costat
aquest senyor vell del gos.
De llavors en 'questa casa
no s' hi viu, no 's pot fer ré...
A tot' hora... ¿no sent? (Se sent lladrar.)