Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Viudo.  ¿Qué?
Viuda. Es lo gos d' aquest... tros d' ase.
Viudo. (Apart.)¡Quín requiebro!
Viuda.

 La molestia
que aixó 'ns dòna, es gran; aixorda!
y 'l vell diu que tambè borda.

Viudo. ¿Tambè?
Viuda.  'L mateix que la bestia.
Viudo. ¡Cóm dimontri!
Viuda.

 'L sèu criat,
ara no fa gayre estona,
ho ha explicat á la minyona.

Viudo. ¿Lo criat d' aquí al costat?
Viuda.

Y per ell es per quí sè
que tè una fatxa tant rara,
perque lo qu' es jo, per ara
no l' he vist pas.

Viudo.

 ¡Bè, molt bè!
(Apart.) Acabém la confusiò.
(Alt.) ¿Vosté no ha vist al vehí?

Viuda. No.
Viudo.  Pues jo li dich que sí.
Viuda. ¡Y ara!
Viudo.  Soch un servidò.
Viuda. ¡Qué diu!
Viudo.

 Aquest estadant,
aquest vell que tambè borda,
l' amo d' aquest gos que aixorda,
soch jo, jo... vájim mirant.

Viuda. Pero...
Viudo.  Y la trama es molt neta.
Viuda. ¡No entench...!
Viudo.

 Y ara li dirè
perque jo, al entrar, tambè
demanava una velleta.

Viuda.

En efecte: y m' ha xocat
aquella extranya insistencia.

Viudo.

Jo li demano indulgencia:
son obras del mèu criat.
Vosté deurá ser soltera...

Viuda. No senyor; viuda.
Viudo.

 Es igual:
lo perill matrimonial