Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Sabs que desde ara 't despatxo?
Criat. ¡Ay, ay! ¿me despatxa?
Viudo.  Sí.
Viuda. Y á tú, Pepeta, tambè.
Criada. ¡Ay! ¿De veras? (Ploricosa.)
Viudo.

 La jugada
us ha sortit esguerrada.

Criat. ¡Si ho féyam ab fi de bè!
Viudo.

¿<Es dir qu' encara preténs
defensarte, gran trapella?

Criat.

(Acostántseli, y ab misteri.)
¿Qué no se 'n recorda qu' ella
tè 'l gat?

Viudo.  ¡Ja! ¡tú si que 'l tens!
Criat. ¡Quin pastel hem fet!
Viudo.

 Veurás;
las donas crech que 't fan por...

Criat. Una mica, si senyor.
Viudo.

¿Si? Donchs ara la perdras.
¿Vols que 't quedi perdonada
la teva acció?

Criat.  ¡Per supuesto!
Viudo.

Donchs aquest es lo tèu puesto:
(Lo coloca al costat de la Criada)
cásat ab la teva aliada.

Criat.

¡Mosca! ¡que ho pagaré car!
¿Qué hi diu vosté? (A la Criada.)

Criada. (Resignantse.) ¡Qué hi farem!
Viudo.

La senyora y jo 'ns casém:
tú tindrás un pis apart,
pero 'ns serviréu tots dos
com si no haguès passat res...
¡ah! però ab un ben entés
te 'n durás lo gat y 'l gos.

Criat. ¡Si que la faríam bona!
Viudo. Nada; has de sufrir molestias.
Criat.

¡No m' encarranquini bestias!
Ja 'n tindré prou ab la dona...

Viudo. Mira que me 'n desdirè..!
Criat. ¡Pero quina culpa hi tinch...!
Viudo.

T' hi avens á endúrtels?
(Lo Criat mira á la Criada: aquesta li fá
senyas perque acepti.)