Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA ÚLTIMA.



VIUDA, y luego CRIADA, CRIAT y VIUDO.


¡Pepeta!.. ¿qué estará fent?
¡Pepeta!.. Ja vè...

Criada.  ¿Qué hi ha?
Viuda.

Crida 'l criat d' aquest vehí,
y digas qu' entri.

Criada.  ¿Per qué?
Viuda. ¿No ho pensas?...
Criada.  No... en bona fe.
Viuda. Es que... me 'n vull despedí.
Criada. ¿Que 'ns mudem.? ¡Ay, que m' agrada!
Viuda. ¡Vès vès!
Criada. (Ballant.) ¡Que serém felissas!
Viuda.

(Ap.) Sí, ja t' ho dirán de missas...
(Alt.) Vès, corra...

Criada.  ¡En una volada! (Se 'n va)
Viuda.

No hi vist descaro en ma vida
com aquest. ¡Còm m' enganyava!
Sort que al últim tot s' acaba....
(Entran Criat y Criada.)

Criat. ¡Dèu la guart! ¿No diu que 'm crida?
Viuda.

Sí; 'ns en aném d' aquest pis...
y... ¿qué tal aquella fiera?

Criat.

¿L'amo? ¡Psè! Per 'llá al darrera
prenent lo sol; viu aixís.

Viuda. ¡Ja 'n déu tení un bon tip d' ell!
Criat.

¡Cá! Jo 'l sè portar molt bè:
ara li acabo de fé
unas fregas al clatell.

Viuda. ¿Sí? (Rihent.)
Criat.

 Com que tot l' atropella
casi no 's pot bellugá... (Lo Viudo surt.)

Viudo.

¡Pero encara tè una má
per arrencarte una orella! (Estirantli.)

Criat.

¡Y ara! ¡quí l' ha fet vení?
¡Aném! (Volguéntsel emportar.)

Viudo.  ¡Quiet aquí, pendatxo!