Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo qu' es en aquesta casa
ja n' hi podría portar
tants com n' hi ha á la Ciutadela;
no 'm renyaría ella... ¡cá!
Pero jo no estich per qüentos:
¿festejar jo? ¡Dèu me 'n guart!
¡Me fan un fástich los homes!
May m' han pogut agradar:
¡ab aquell tuf de tabaco
y ab aquells ditots tant llarchs!
Ja 'n vareig quedar ben tipa
ab lo marit d' ella. ¡Y tal!
No hi vist un home mès cócora
ni mès impertinent... ¡Bah!
Ja ha fet bè de quedar viuda:
lo que tinch de procurar
es que no torni á casársem.
Jo ja l' he anada guanyant,
fentli entendre que aixís, solas,
estém molt mès bè que avants
quan lo sèu senyor vivía.
L' he procurada apartar
de visitas y camándulas,
perque visitant ¡quí sab!
podría desbaratársem
y deixarse conquistar.
Ara may no 's mou de casa:
quan vè aquí algún desgraciat
d' aquestos que la requiebran,
sempre m' hi estich al devant
y aviat lo planto á la porta...
y 'l que toca pèl veynat
no hi ha cap home temible:
tots los del vol son casats.
L' únich que ara á mí 'm preocupa.
son aquestos estadants
que han vingut fa quatre días:
sempre m' estich vigilant,
y encara no hi lograt véurels
ni en finestra ni en forat
y lo pitjó es que á mí 'm sembla
que de dona no n' hi ha cap...
no mès hi sento veus d' home...