Vés al contingut

Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA II.



CRIADA y VIUDA.


Viuda. (Entra mitj vestida, com si s' estés arreglant.)
Criada.

Pensava... que aquesta sala...
aviat s' haurá de pintar.

Viuda.

¡Fuig, fuig, deixat de pinturas!
Casualment jo estich pensant
que si aquest gos del dimoni
no 'l treuhen d' aquest veynat,
aquí no hi puch viure... Clávam
una agulla aquí al detrás,
que 'l polissón no 'm rellisqui...

Criada.

(Clavant l' agulla.) ¿Y per mor d' un animal
deixarém un pis tant mono?

Viuda.

¡Per forsa! i Si may está
quatre minuts que no lladri! (Se sent lladrar.)
Tè... ¿sents? Avuy hi passat
casi mitja nit desperta...
¡sempre lladrant y lladrant!

Criada. ¿Lo gos, eh?
Viuda. ¿Donchs qui, jo?
Criada.

Encara
no hi pogut averiguar
si es á dalt ó al entressuelo.

Viuda.

Donchs mira si ho sabs aviat
y m' anirè á queixá al amo.
Escolta, ¿estich bè del cap?

Criada. (Ap.) No molt. (Alt.) Sí, dona, com sempre.
Viuda. Tú tot ho trobas bè.
Criada.

¡Es clá!
¡Com que á una senyora viuda,
com mès senzill, mès li escau!

Viuda. (Se'n va per la dreta.) ¡Me'n alegro de saberho!