Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA III.



CRIADA y luego CRIAT.


Criada.

Ja 'm comensa á no agradar;
tè molta aficiò á adornarse
y 'ls adornos ¡son un am!
Res, procurarè está alerta.
Crech que trucan... ¡quí será!
(Va á obrir y torna desseguida, acompanyada del Criat, qu' entra ab un gran desembrás.)
¡Ey, ey! ¿hont va ab aquest fuero?
¿qué 's pensa qu' es al carrè?

Criat ¿Hi es la senyora?
Criada. (Ab mals modos.) No ho sè.
Criat. ¿No ho sab? Donchs aquí l' espero.
Criada. Bueno ¿qué li vol?
Criat.  ¿Per qué?
Criada. Perque m' ho pot dí á n' á mí.
Criat. ¿Vosté es la minyona?
Criada.  Sí.
Criat. Donchs ab vosté no hi vull re. (S' assenta.)
Criada.

(A part.) ¿Quí será aquest bona pessa?
(Alt.) Bè ¿que la vol esperá?

Criat. Sí.
Criada.  ¡Miri que tardará!
Criat. ¡Dormiré un xich! No duch pressa.
Criada. ¡Cóm! ¡potsè sí que ho faría!
Criat. ¿Donchs qué voldría que fès?
Criada. En fí... la senyora hi es.
Criat. ¡Ah! ¿es dir que hi es? Ja ho sabía.
Criada.

¡Quinas sortidas mès bonas!
¿Donchs per qué ho vé á preguntar?

Criat.

Perque m' agrada atrapar
las mentidas de las donas.

Criada. Bè ¿y quí es vostè?
Criat.

 ¡Ah! Aixó prou.
aixó si que li puch dí:
soch lo criat d' aquest vehí
d' aquí al replá.