Voleu que υπ cop li doni amb l'alabarda?
Fes, si se'n va.
Ací!
Ací!
Ja és fora!
Hem fet mal, esent ell tan majestàtic,
de fer-li mostraments de violencia;
car és ben bé, com l'aire, invulnerable,
i, els nostres cops en va, facècia eixorca.
Era a punt de parlar, que el gall cantava.
Llavor es tremolà com un culpable
oint greu manament. He sentit dir
que el gall, essent el trompeter de l'alba,
amb els aguts de sa vibranta gola
desperta el déu del jorn; i que a sa crida,
siguin del mar o el foc, l'aire o la terra,
els esperits que van errants se'n tornen
a llur confinament; i bona prova
de què això és veritat hem tingut ara.
Bell punt el gall cantava, s'esvaí.
Diuen alguns que, quan el temps arriba
en què el Nadal del Salvadó es celebra,
tota la nit l'ocell de l'alba canta:
llavors no hi ha esperit que gosi moure's,
