les nits són belles, no fan mal els astres,
i ni fades ni bruixes no conserven
poder d'encantaments i maleficis.
Per això és tan sagrada aquella vetlla,
i per xò és, el Nadal, tan ple de gràcia.
També així m'ho han contat, i en part no ho dubto,
Mes l'alba apar: amb ros mantell bolcada,
ja petja el rou dels cims de l'Orient.
La guàrdia és closa, i mon parer seria
que, de les coses que havem vist suara,
en féssim sabedor al jove Hàmlet;
car potser, valga'm Déu!, aquell fantasma
amb nosaltres tan mut, li parlaria.
¿Penseu, doncs, que per dir-li, anem a veure'l,
com escau entre amics i és deure nostre?
Complim-ho, jo us ho prec. Fins sé el lloc propi
on aquest dematí podrem trobar-lo.
Per més que hi hagi encar, de la mort d'Hàmlet,
nostre estimat germà, record tan tendre,
i escaigués de servar l'ànima trista
i dû el dol a la cara tot el regne,
lluiten tant, no res menys, raó i natura,
