Llavors, què me'n dieu? Com! ¿Hi ha cor d'home
que s'ho cregués? Però... tindreu reserva?
Sí, per Déu, mon senyor!
No viu pas un vilà, en tot Dinamarca,
que no sigui un perdut.
No calia, senyor, que cap fantasma
deixés sa tomba, per saber tals coses.
Ben cert, teniu raó: per'xò m'inclino
a que, sens més circumstanciar les coses,
em deu la mà i ens en anem: vosaltres
on us demani afer o cobejança
(que afers o cobejances té cada home
segons ell siga); i per ma part, vegeu-ho,
vaig a fer oració.
Senyor, vostre parlar no té seguida.
M'apena de tot cor que us pugui ofendre:
de cor, en bona fe.
No hi és l'ofensa.
Ben cert que hi és, per Sant Patric, Horaci;
i fins massa n'hi ha! Per ço que toca
a l'aparició, deixeu que us digui
que és de debò, que és un honrat fantasma,
i, en quant al desig vostre de conèixer
