directes. ¿Qué haveu pogut fer, mos bons amics, entre les mans de la Fortuna, per a merèixer que us hagi tramès a aquesta presó?
Presó, monsenyor!
Dinamarca ho és, una presó.
Llavors també n'és una el món.
I bona! amb força confinaments i vigilants i tanques, i Dinamarca és una de les pitjors.
No ho pensem pas així nosaltres, mon senyor.
Llavors és que per a vosaltres no ho és; car res hi ha que sigui dolent ni bo, sinó que el pensar-ho és el que l'en fa: per a mi és una presó.
Llavors el que l'en fa és vostra ambició: s'hi troba massa estret, vostre pensament.
Déu meu! podríeu tancar-me en la clofolla d'una nou, i em tindria per rei d'un espai infinit, si no fos que tinc mals somnis.
Els quals somnis també són ambicions; car la vera substància de l'ambició no és més que l'ombra d'un somni.
El somni en si mateix no és més que una ombra.
