Verament, i estimo l'ambició d'una qualitat tan sense pes i aèria, que és sols l'ombra d'una ombra.
Llavors nostres captaires són els cossos, i nostres herois i monarques estirats, les ombres dels captaires. Anirem a la Cort? Car, en bona fe, no puc discórrer.
Anirem en vostre seguici.
Res d'això: no puc confondre-us amb la resta de mos servents; car, parlant-vos com un home de bé, só acompanyat molt terriblement. Mes, ja en el camí batut de l'amistat, digueu-me: què hi feu, a Elsenor?
Visitar-vos, senyor: res d'altre.
Só un indigent que fins és pobre de gràcies; moltes gràcies, però, encara que les meves gràcies, n'estic segur, a mig penic vos eixirien cares. ¿No és pas que us han cridat? ¿Ha estat sols per inclinació vostra? És una visita voluntària? Veniu: sigueu-me francs. Veniu, veniu. Mes no: parleu.
Què us podríem dir, mon senyor?
I bé! alguna cosa que faci al cas. Heu estat cridats: hi ha una mena de confessió, en vostres ulls, que vostra senzillesa no us ha permès d'amagar. Ja veig que els bons rei i reina us han fet venir.
Per a quina fi, mon senyor?
