(Marxa danesa: trompetería. Entren el Rei, la Reina, Polònius, Ofèlia, Rosencrantz, Guildenstern i altres.)
Com esteu, cosí Hàmlet?
En bona fe, molt bé: fet plat de camaleó. Em nodeixo d'aire, de promeses falses. Així no podríeu engreixar capons.
Res tinc que veure amb eixa resposta, Hàmlet: vostres mots no van per a mi.
No, ni per a mi tampoc. (A Polònius.) ¿No m'haveu dit, senyor, que un cop vàreu representar comèdia a la Universitat?
Cert és, mon senyor; i em judicaren un bon còmic.
Quin paper vàreu fer?
Vaig fer de Juli Cèsar: em mataven al Capitoli: em matava Brutus.
Era un brutàs paper, el seu, matant allí un vedell tan gros. Són apunt, els actors?
Sí, mon senyor: sols esperen vostre avís.
Vina ací, fill meu: asseu-te a ma vora.
No, mare meva: hi ha ací un metall més atractiu.
