Aquesta pàgina ha estat revisada.
POLÒNIUS
(Al Rei.) Oh, oh! Veieu això?
HÀMLET
(Als peus d'Ofèlia.) Puc posar-me a vostra falda?
OFÈLIA
No, mon senyor.
HÀMLET
Vull dir, recolzar-hi el cap.
OFÈLIA
Sí, mon senyor. (Ho fa.)
HÀMLET
Penseu que volia dir coses de rústic?
OFÈLIA
No penso res, mon senyor.
HÀMLET
És un heli pensament, el de trobar-se a frec de cames d'una noia.
OFÈLIA
Dieu...
HÀMLET
Res.
OFÈLIA
Esteu gai, mon senyor.
HÀMLET
Qui! jo?
OFÈLIA
Sí, mon senyor.
HÀMLET
O Déu! Vos entretinc. ¿Qué té de fer, un home, sinó estar gai? Mireu, si no, que alegre està, la mare, i tot just fa dues hores que el pare ha mort.