Hero i Leandre
Canta, oh deessa, el llum presenciaire
d'amors secrets i el que de nit passava
la mar, nedant, per enllaçar-se en bodes
tant amagades, que la Aurora pura
no pogué veure mai, i Abido i Sesto
on Hero, en alta nit, s'emmaridava.
Ja amb Leandre nedaire junt s'esmenta
aquell llum nunci d'Afrodita, i patge
llest, enllaçaire d'Hero en fosques nupcies,
lo llum, símbol d'amor, que Zeu deuría
per son mèrit nocturn posar en l'aire
arràn estels, anomenant-lo estrella
patrona de l'amor, que, amic com era
d'ansies amorosetes, la noticia
foragità de les nupcials vetllades
mentre amb mal buf no l'apagà el vent fréstec.
Bé, doncs, canta amb mi alhora la complanta,
la del llum apagat i el mort Leandre.
Sesto és ací, davant mateix Abido,
pobles veïns del mar, banda per banda.
L'amor, estirant l'arc, a ambdues viles
Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/45
Aquesta pàgina ha estat revisada.
